divendres, 29 de novembre del 2013

De tot cor

L'amistat és un ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes.

Ho deia Aristòtil.

Es clar que el filòsof no hi era dimecres passat al comiat de la Jia, si no hagués canviat la frase. Perquè aquesta ànima habitaba en tots els presents. De tot cor, es podia dir.

La nostra Jia va acabar plorant.
Durant l'últim assaig els ullets li anaven d'una banda a l'altra de la sala, doncs començava a sospitar alguna cosa. Veia moviments extranys mentre cantàvem; ara sortia un i s'amagava a les cadires a escriure, ara ho feia un altre...

Crec que es va emocionar tant perquè va comprovar que ens l'estimem molt. Ademés, se'n va tan lluny. I és tan jove... Nosaltres també vam poder constatar aquest afecte, aquesta punxadeta al cor cada cop que recordem que se'ns va.

Ara aviam si podem organitzar-nos per esmorteir l'adéu amb una mica de cava, encara que depenem de la data que esculli ella, si és que pot.

La nova directora

Dimecres vinent ve la nova directora. Hem de venir tots i fer un bon paper. Però no només per aconseguir que es quedi, sino per deixar el pavelló de la Jia ben alt. Dimecres, quan canteu penseu en ella.

Fotos

Tots els que dimecres vau fer fotos, individuals o de grup, del comiat de la Jia, si us plau feu-me-les arribar o compartiu-les directament aquí, al bloc.

Fins dimecres!

1 comentari: